Jardins de Sa Riera Living

Per poder fer front a les despeses judicials d’aquest cas que hem portat al tribunal contenciós necessitem uns 11.000 € (dels quals encara ens queden per recaptar uns 5.200 €). Tothom que pugui col·laborar, si us plau, que faci la seva aportació a través la secció AJUDA.


Actualment s’està procedint a la construcció de fins a 52 habitatges a tocar de la platja de Sa Riera en un polígon de sòl urbà anomenat P11b Van de Walle Residencial, projecte que té el nom de Jardins de Sa Riera Living. Es tracta d’un altre projecte d’urbanització dut a terme per capital estranger, aquest cas de la mà l’empresa Suïssa Stoneweg SA i Sorigué.

L’empresa constructora ha començat a desforestar les alzines i pins de l’àrea i només per obrir i fer la via d’accés a la futura zona residencial ja s’ha procedit a extreure milers de metres cúbics de terra. A causa del fort relleu de l’àrea l’emplaçament del sòl edificable vulnera els pendents màxims admesos i a més s’està talant l’última zona boscosa accessible propera a la Platja de Sa Riera.

Què hem fet?

Al mes de gener de 2019 la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció hem interposat una denúncia urbanística contra aquesta nova urbanització en la platja de Sa Riera. La platja més gran del municipi de Begur que ja pateix una forta sobrefreqüentació i que pràcticament ja ha perdut tota la seva naturalitat.

Malauradament, el mes de juliol de 2019, l’Ajuntament de Begur va desestimar la denúncia (Exp.219/2019), motius pels quals les entitats anteriorment mencionades vàrem interposar el dia 11 d’octubre de 2019 un recurs contenciós administratiu, impugnant les obres d’urbanització i d’edificació d’aquest sector, així com la seva classificació com a sòl urbà. Pocs dies més tard, el 30 d’octubre de 2019, el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha admès a tràmit el recurs presentat.  

Detalls de la denúncia urbanística

La zona objecte d’aquesta denúncia és el polígon Van de Walle Residencial, on es preveu edificar 52 habitatges (o 56 segons documents consultats) molt a prop de la platja de Sa Riera (Begur). Una promoció que té el nom de “Jardins de Sa Riera Living”.

En la denúncia, les entitats impugnem la llicència d’obres atorgada per edificar aquest nou complex d’habitatges i invoquem la il·legalitat del planejament de Begur per haver classificat aquests terrenys (d’unes 3,6 hectàrees) com a sòl urbà, malgrat la seva naturalesa forestal i malgrat no comptar amb cap servei urbanístic, ni estar consolidat per l’edificació.

De fet, tot i que l’empresa publicita aquesta promoció immobiliària com “habitatges exclusius en una zona verge a la Costa Brava”, la seva construcció ha comportat la desforestació d’una extensa zona boscosa. Concretament l’última que quedava accessible en les proximitats de la platja de Sa Riera. Tant és així que la tala d’alzines sureres i pins d’aquest bosc ha aixecat una gran indignació al municipi, però en particular en les xarxes socials.

Un altre aspecte impactant en el qual es fonamenta la denúncia es deu a l’orografia accidentada de la zona, car en l’àrea a urbanitzar els pendents oscil·len entre el 22% i 34%. Només per poder obrir i fer la via d’accés a la futura zona residencial l’empresa constructora ha procedit a extreure milers de metres cúbics de substrat. I tot i que actualment gran part del bosc ja està arrasat i ha desaparegut un vessant de la muntanya, farem tot el possible per aturar aquest projecte.

La denúncia urbanística presentada sosté la il·legalitat de l’actuació municipal en classificar aquest bosc com a sòl urbà, però també per infringir la Llei d’Urbanisme, que prohibeix urbanitzar en terrenys amb pendents superiors al 20%. Per una altra banda, la denúncia alhora incideix en la manca d’una avaluació sobre els severs impactes ambientals que aquest projecte podria comportar i la manca d’integració paisatgística amb l’entorn.

De fet, entre altres aspectes rellevants que fonamenten la denúncia, també destaca la implantació d’una barrera arquitectònica i una pantalla edificatòria dins la franja costanera dels 500 metres, un aspecte prohibit per la Llei de Costes i que comportarà implantar un complex de 4 fileres d’edificacions superposades. Extrem que suposarà la construcció d’una veritable muntanya artificial de fins a 32 metres d’alçada global. Fet que comportarà un enorme impacte visual sobre tota la zona, tal com s’observa mitjançant el Plànol del Projecte anomenat els “Bancals de Sa Riera”.

Bancals de Sa Riera

Per tots aquests motius la Plataforma SOS Aiguafreda – Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció de Catalunya exigim la immediata suspensió de les obres per tal d’evitar que es consolidi el gravíssim impacte ambiental i paisatgístic fruit d’aquest nou projecte urbanístic a Sa Riera, i que no s’incrementi la responsabilitat del consistori de Begur per haver autoritzat unes obres il·legals.

La denúncia urbanística presentada sosté la il·legalitat de l’actuació municipal d’acord amb els següents arguments principals:

  1. La il·legal classificació dels terrenys com a sòl urbà, donat que eren de naturalesa forestal, en tenir el 100% de cobertura boscosa i no disposar de cap servei.
  2. La infracció de la prohibició d’urbanitzar en terrenys amb pendents superiors al 20%.
  3. L’impacte ambiental i paisatgístic crític amb els valors de l’àmbit.
  4. La desproporció i l’excés de densitat autoritzat, així com la manca d’integració paisatgística en l’entorn.
  5. La implantació d’una barrera arquitectònica i una pantalla edificatòria dins la franja de 500 metres prohibida per la Llei de Costes, en permetre implantar un complex de 4 fileres d’edificacions superposades, ocupant de la cota 33 fins a la cota 57. Extrem que suposarà la construcció d’una veritable muntanya d’edificacions de fins a 32 metres d’alçada global que tindran un enorme impacte visual sobre total la zona.
  6. La signatura d’un conveni urbanístic acordant la requalificació urbanística directa amb el POUM del 2003 sense respectar els principis de transparència, participació, publicitat i l’interès general.
  7. L’atorgament d’un tracte de favor i una reserva de dispensació al titular dels terrenys i Promotor de les obres, tant en aprovar el POUM com en autoritzar les obres sense exigir la tramitació prèvia d’un instrument de planejament derivat, l’anàlisi d’alternatives ni la prèvia urbanització dels terrenys.
  8. La manca d’avaluació ambiental i d’emissió d’informes per part d’organismes públics.
  9. La manca d’exigència de reserves d’habitatge en règim de protecció.
  10. La manca d’avaluació adequada de l’impacte paisatgístic i d’anàlisi de les conques visuals afectades amb les noves construccions.
  11. La producció d’una actuació altament especulativa, que havia de ser impedida per les Administracions Públiques.